Ens omple d'orgull i satisfacció comunicar que l'experiència teatral de Dagoll Dagom es combinarà amb el talent humorístic de Minoria Absoluta per oferir un gran espectacle que serà el pròxim èxit de la cartellera teatral barcelonina.

Amb el títol de LA FAMILIA IRREAL. EL MUSICAL els actors més populars i coneguts dels programes Polònia i Crackòvia protagonitzaran la comèdia més boja de la temporada.

LA FAMILIA IRREAL. EL MUSICAL

Serà polèmic?

Serà irreverent?

Serà monàrquic?

Serà republicà?

Serà veritat?

Serà mentida?

El que podem assegurar, ara per ara, és que serà divertit, serà musical i serà per a tots els públics.

Paco Escribano

LA MONARQUIA "POLACA"

La família reial ha estat present a "Polònia" des dels seus inicis. La monarquia representa millor que ningú allò que la política té de teatral, i els borbons espanyols, sempre tan "campechanos", són una paròdia en ells mateixos.
En la seva versió "polaca", el personatge del rei Joan Carles és un simpàtic bon vivant que navega entra la dignitat del seu càrrec i una tendència irrefrenable a d'histrionisme. La magistral interpretació de Toni Albà l'ha convertit en un clàssic del programa i un dels protagonistes preferits pel públic de totes les edats.
Al seu costat, han anat fent-se un lloc la reina Sofia (Mireia Portas), sempre saludant amb la mà - fins i tot a dins de palau -, el bonàs príncep Felip (Queco Novell) i la impulsiva princesa Leticia (Agnès Busquets), entre d'altres.
Junts formen un grup imparable que demanava a crits un escenari per lluir com es mereix. El moment ha arribat!

Toni Soler

EL FUTUR DE LA CORONA

Amb els amics de MINORIA ABSOLUTA compartim moltes coses: una manera de treballar similar, en la qual les fronteres entre l’individu i l’equip queden higiènicament esborrades, un sentit de l’humor “universal” que utilitza la sàtira per a humanitzar aquells que la història ha posat massa enlaire, una tendència a no prendre’s cap cosa seriosament (començant, com és obvi, per nosaltres mateixos), i moltes altres característiques que ara us estalviaré, però que, totes juntes, han fet possible que el treball de confecció i costura d’aquest nou espectacle hagi estat ple de complicitats i rialles. Com haurien de ser totes les feines en un món ideal: divertides.
Aquest espectacle parteix d’una preocupació que, ja de bon començament (de bell antuvi que diuen els que en saben) ens inquietava: el futur de la Monarquia i, més concretament, de la nostra Família Reial. Ens hem preguntat sobre el destí d’aquests personatges que, en ple segle XXI, viuen una vida de luxe que sembla extreta de les pàgines d’una novel•leta rosa que, amb el temps, ha anat esdevenint cada cop més groga i carregada d’efectes humorístics estranys i recargolats. ¿Com podran afrontar la seva pervivència com a institució, en una societat que, dia a dia, es va tornant més infidel als principis absoluts de la noblesa i tots els avantatges de la sang blava? O simplement cal esperar que el pas de la Història escombri les seves restes, com va fer la societat francesa amb els seus Borbons, l’any 1789?... ¿La guillotina? ¿L’exili? …
Bones persones com som, hem volgut imaginar un futur no tant sagnant per als nostres monarques i els seus familiars; els hem reimplantat en la societat actual, tot convertint la Família Reial en una família real que suporta, com totes les altres, el pes de la crisi, l’atur ferotge, el venciment de la hipoteca i, en general, tots els abusos dels que manen. Però de seguida ens hem adonat que, pobrets, de lluitar contra la vida quotidiana no en tenien cap idea.
I és per això que, després de abrandades reunions i havent estudiat a fons totes les propostes, hem projectat un esplèndid futur per a la nostra Monarquia que, tot assegurant-li un honest salari, no li impedeix de mostrar les seves millors habilitats: els hem ficat dins d’un teatre. ¿Algú pot pensar en un destí més noble que els lluentons i les bambolines per a lluir els seus vestits de gala, les seves armes, les seves rampoines, els seus bagatges?
Aquí, davant d’un públic real que gaudeix de les seves gràcies i les seves desgràcies, és on la Família Reial troba allò que el marxisme denominava la seva “missió històrica”: fer riure.
Esperem que se’n surtin perquè si no…

Joan Lluís Bozzo

EQUIP ARTÍSTIC

Idea original Minoria Absoluta
Autors Jordi Ventura, Joan Lluís Bozzo i Joan Rufas, Pau Escribano, Jaume Buixó i Toni Soler
Direcció Joan Lluís Bozzo i Joan Rufas
Direcció Musical Xasqui Ten i Toni Ten
Escenografia Alfons Flores
Vestuari Mireia Guàrdia
Coreografia Beàlia Guerra
Caracterització Helena Fenoy i Marta Ferrer
Disseny il•luminació Albert Faura (AAI)
Disseny So Jonatan Martínez
Arranjaments i producció musical Xasqui Ten, Toni Ten i Jordi Campoy
Ajudants de direcció Miquel Periel i Tito Lucchetti
Producció Executiva Anna Rosa Cisquella, David Felani i Francesc Escribano
Disseny gràfic New Layer Studio
Fotografia David Ruano

EQUIP TÈCNIC

Assessor tècnic Joan Segura
Regidoria Tito Lucchetti (AREC)
Operadors de llums Jordi González, Elena Acerete i Ignasi Morros
Operador de so Jonatan Martínez
Microfonista Martí Cruz, Ferran Puértolas
Maquinista Bernat Salvà, Mayú Heitmann
Perruqueria i vestuari Laura Casellas

EQUIP DE PRODUCCIÓ I COL•LABORADORS

Ajudants escenografia Carles Berga i Isabel Velasco
Ajudant de vestuari Carla Sunyer
Assessora vocal Mariona Castillo
Construcció escenografia Odeón Decorados
Construcció monstre Lali Canosa
Confecció vestuari Goretti Puente
Veu en off Joan Rufas
Realització videos Equips de producció i realització de Minoria Absoluta
Aparicions especials Videos Manel Lucas, Alícia Falcó i Victor Rodríguez
Administració Natàlia Obiols
Marketing Anna Lorente
Comunicació Anna Pujol / Comèdia
Xarxes socials Enric Garriga / Teatralnet
Auxiliar de producció José Luis Segador

REPARTIMENT

Juan Carlos Toni Albà
Sofía Mireia Portas
Felipe Queco Novell
Letizia Agnès Busquets
Cristina Mònica Pérez
Elena Anna Bertran
Iñaki David Olivares
Jaime Xavier Serrano

Fotos de l´obra

• 

• 

• 

• 

• 

• 

fotos de l'estrena

• 

• 

• 

• 

• 

• 

FOTOS DE LA TORNADA

• 

• 

• 

• 

• 

•